COL·LECTIU HIPÀTIA

2012-01-16T00:04:00.000-08:00

Amb motiu del tercer aniversari del nostre col·lectiu us convidem el diumenge 22 de gener les 19:00h a la sala d’actes de l’Ajuntament de Faura a la presentació del documental “Una llengua que camina” d’Escola Valenciana amb col·loqui posterior a càrrec de Diego Gómez i Dariana Groza

Coral romput de Vicent Andrés Estellés

2011-09-04T08:34:00.000-07:00

Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
i sent el veïnat ocult de l'alegria
i en girar un cantó crec que em vaig a morir.
Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes,
esperances encara. Jo sé que t'he de veure.
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja,
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
companyia, a la teua alegria de viure.
Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara.
Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé.
Pel dia fou mercat. Només hi ha olor de peix,
una humitat, per terra, bruta i apegalosa.
Era alegre estimar-se. Afirmativament
anàvem pels carrers, entre éssers i coses.
La vida era un carrer amb camions i nuvis
i xiquets i llençols estesos als balcons,
i per damunt de tot un enrenou de ferros
i de xiulits de trens que anaven i venien.
Hi havia el home aquell que venia diaris,
i la xica, de blanc, assetjada per tots.
Hi havia el Monestir de Santa Clara en l'aire
del crepuscle tranquil, com el llum de les cases
i un cansament dolcíssim i una secreta pena.
Hi ha poetes que quan es disposen a escriure
posen damunt la taula el cendrer, les tisores,
el tinter, el secant i moltes coses més.
Calculen les distàncies des del cap al paper.
Discretament assagen poc després el posat.
Darrerament escriuen, i escriuen coses pulcres,
potser renaixentistes, perfectament inútils,
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren.
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc
deixen cor i rellotge -molesta el seu tic-tac
de corcó que rosega la pobra fusta humana-;
s'asseguren abans que dormen els seus fills
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen
els versos com si fossen fotos d'una "vedette"
-cada vers té una imbècil vanitat de "vedette"-
i consideren, greus, cadascun dels seus béns.
Ara passa un tramvia pel carrer de la Pau.
M'agrada, per la nit, escoltar els tramvies
(els tramvies, de nit, deuen passar tots plens
de grans peixos i dones ofegades i inflades).
Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal.ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.
Però ara és necessari que escriga certes coses,
certes coses que mai no ha de llegir ningú,
que ningú no ha d'entendre fins que jo estiga mort
i siga tard i siga perfectament inútil:
jo sé, i m'ho calle, qui s'esgarrarà la carn
amb les ungles, plorant tot un espés estiu.
Potser mai no he sentit una necessitat
tan salvatge d'escriure. Però em fa mal el cap.
No sé quantes vegades he desistit d'escriure
per això, per aquest mal de cap que no em deixa.
Ara dorm el meu fill. Pense que ara el meu fill
dorm allà, en el meu poble, al costat de sa mare.
De vegades voldria ser com altres poetes
i haver escrit uns versos honestament rimats
on digués l'alegria que quasi sempre tenen
els ulls blaus del meu fill, oh i el seu cabell ros,
les seues galtes fines com un vers mai no escrit,
com el vers que no he escrit però que vull escriure
-com d'una monarquia europea del Nord.
M'agradaria dir: ara ha passat un cotxe,
feia un petit soroll damunt l'asfalt humit
com si anàs desprenent uns pètals de l'asfalt.
No és això exactament. Dans l'ombre, dans les yeux.
Un genoll. Ara veig, ara pense un genoll.
El genoll d'una xica com una primavera
com un genoll de noia. Possiblement pensava
aleshores en un genoll bastant concret.
Però el genoll que deia és el genoll que pense,
vagament insensat... ¿Per què haurè dit abans
sorgeix la primavera con un genoll de noia,
si és ara quan ho veig, si és ara quan ho pense,
si és ara quan ho sé i no quan ho escrivia?
Un veí escriu a màquina. Escriu molt lentament:
potser escriu buscant les lletres una a una.
Jo també escric molt lent, fent la lletra petita,
mastegant les paraules, com un bri, d'una en una,
en un petit quadern. El meu anhel seria
estar tota la vida escrivint, amb la lletra
petita, un cant llarguíssim i penosament lent,
lent i gris, en veu baixa, en la casa en silenci,
treballar en silenci complicats capitells
-ara en recorde uns: els vaig veure a León-,
dolces corbes d'amor, una callada ofrena
diària, una ofrena callada a qui més vull
i mai no ha de saber-ho. Ets, potser, qui més vull.
Ho he escrit i m'he aturat. Vull, en tu, l'alegria
domèstica de viure, el principi d'un ordre
que jo sé i no vull dir; i ja no ho és tampoc.
Ah, tot és ja impossible, impossible del tot.
Ho sé i no puc plorar, ni quasi penedir-me.
Mire senzillament, mire i calle. Et recorde.
Vull en tu tot allò que signifiques, clara,
amb una vida esvelta, com una font dempeus
on l'aire es pot rentar com em rente jo l'ànima.
Tin-me llàstima, tin-me una pobra, una trista,
una amorosa llàstima! He arribat al més alt
de la vida; voldria que el teu record em fos
la pau, ara ja sí. Déu meu, que el seu record
ara em done la pau, em signifique pau
i em deixe tendrament en aquest lloc on sóc.
Àngels que em voleu tant que he arribat a sentir-vos
agafant-me de sobte la monyica quan jo
anava a escriure coses que no devia escriure!
No em dixeu. No em deixeu! I Tu, Déu meu, i Tu,
Tu que em volies fort i vencedor i clar,
no vull que em mires ara, que estic potser caigut:
m'he d'aixecar, ho sé, i he d'ésser com volies
que fos, com vols, encara!, día a día, que siga.
He d'ésser com Tu em vols. He d'ésser com Tu vols.
M'he aturat una mica. Em suava la mà.
La mà se m'apegava, escrivint, al paper.
No escriu ara el veí. Ara s'ou el soroll
de l'aigua en una pica. No ho he dit: estic sol;
estic sol en ma casa. Mire un moment els mobles;
he passat una mà suaument per la taula;
he recordat que tinc, dins un caixò, en un sobre,
un grapat de papers, les factures dels mobles.
Les cadires, la taula, el llit, l'aparador,
una taula petita per a la cuina... Anàvem
a poc a poc comprant-ho, vacil.lant, calculant,
renunciant... ¿Recordes? Començàrem llavors
a anar renunciant, ara açò, demà allò...
Devia d'estar trist mentre ho vaig recordant,
però no ho estic gens. Puntualment, recorde,
ho considere, ho pense. Fou, només, el principi.
Havem renunciat, després, tantes vegades
a tantes, tantes coses que eren nostres, ben nostres!
Era una lleteria de Sant Vicent de fora.
La lletera jugava al parxís amb el fill;
nosaltres ens besàvem breument en un racó.
Dibuixaves infants en un tros de paper.
Jo volia un amor com el de Beatriu
devallant a I'Infern per tal de veure Dant,
i pensava columnes florentines, primíssimes,
terriblement esveltes, com les de Fra Angèlic.
Em resistía a veure el brut de les parets,
el solar i les llaunes i els amants i els gats morts.
De vegades les coses no passen perquè sí.
Hi ha clàusules ocultes que van determinant,
que van fent i desfent allò nostre, i en canvi
no compten amb nosaltres, no ens exposen l'assumpte:
ens ignoren del tot. És terrible, si es pensa.
No sé què he volgut dir. Me n'he hagut d'anar
a la cuina, a beure, i m'he oblidat del tot.
Però potser és vàlid el que he escrit com ho he escrit.
No, no: s'ha equivocat. És el deu-vuit-cinquanta.
No, no. Deu-vuit-cinquanta. Això mateix. De res.
A tu, que et rius, et dic, i et demane que rigues,
que no deixes de riure't si no vols que jo em muira.
Recorde com et rius, i perquè et rius et vull
i et recorde i no deixe ja de pensar en tu.
A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l'ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teua joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre!
Podria dir com ets des del cap fins els peus,
però no vull saber només que això: que rius,
i evocar-te rient, i voler-te rient,
i desitjar que rigues -només, només, només!
Tu no saps, tu no saps... Els passadissos llargs,
estrets i sinuosos, les volvetes que es fan
a voltes sota els llits... Tu no saps, tu no saps!
Veig el cel violeta, la muralla, les torres,
els ametlers, les llomes rosades, en carn viva
-l'homenatge retut, mentalment i fugaç,
a Muñoz Degrain, sense convicció,
per cert quadre que hi ha, segons s'entra, a I'esquerra...-,
però, abans, el gran foc, la soledat i el foc,
veient per la finestra, i entre l'arbreda, el riu,
la il.lustre extensió dels edificis, l'ordre,
i més allà les vinyes, algun poble, algun fum
suau i amorosíssim, i ara açò, i aquest fred,
un fred inversemblant, i enmig de tot, no sé,
una tendresa oculta, una certa tristesa,
com si ja no pogués tornar altra vegada,
com si aquesta vegada fos la darrera ja,
com si ja degués dir adéu i fos ja tard,
com si tingués vergonya, també, de dir adéu,
o de semblar retòric. I l'adéu, com un os,
un os petit, creuat brutalment a la gola.
Ja saps que ha arribat l'hora d'anar dient adéu,
d'anar ja retallant, perfilant, concretant
l'esperança. Un afer ben trist i necessari.
Cal acomiadar-se, amb afecte, amb tristesa,
d'allò, d'aquelles coses que s'han estimat més,
il.lusions que ja no es poden realitzar,
car és tard, és ja tard, absolutament tard...
Anar, ja, reduint, limitant els afanys,
ja les il.lusions en una cosa sola...
Adéu, adéu, adéu. No és que muiren les coses;
tampoc és que se'n vagen. És un, és un. És un...
L'horabaixa petita, i trista, i entranyable,
d'aquests carrers antics que m'agrada recórrer,
on jo voldria viure i escriure versos grisos,
absolutament grisos, mentre es crema l'espígol
damunt les quatre brases; una taula petita,
damunt d'ella una manta, parets empaperades,
un taulell un poc solt, i creure dolçament
que Campoamor fou un poeta formidable,
que El Ama és un poema com se n'escriuen pocs,
i llegir en veu alta certes rimes de Bécquer
i jaure, i no dormir, pensant només, pensant
que he d'escriure un poema en octaves reals
i no com els poetes del día, que no solen
rimar perquè és difícil. Jo voldria, jo vull
creure que és necessari escriure tots els versos
ben aconsonantats i obeint certes lleis
i en un valencià ben nostre, ben nostrat,
com diuen, amb un índex enravenat de sobte,
homes que tenen títol de Mestre en Gai Saber,
i dir que no, que això de que el valencià
és català no és cert, que això és trair la Pàtria,
la terra on hom va nàixer i que no, home, que no,
i no clavar-me en bucs, i bé, i anar passant,
fer un any el llibret de versos d'una falla
i aconseguir com siga que el Rat Penat em done
almenys un plat de glòria, i passar-me la vida
aconseguint Violes i Englantines i accéssits.
Un món petit i tendre, positivament tendre,
el gat damunt els peus, el corcó en la cadira,
després el crucigrama, i demà si Déu vol.
Com el cas de la viuda que acabe de conéixer.
És jove; té una filla. I sembla que no és viuda.
Sembla que va tenir una filla d'un home,
que no es varen casar. Encara està prou bé.
"No és res de l'altre món", comenten al despatx
on ella sol pujar cafés, cafés amb llet.
"Jo I'he vista en el Coli". "Què vols dir amb aixó?"
“¿Jo? Jo no vull dir res. Jo ho dic; jo ja ho he dit".
"Si no calles et trenque la cara..." “¿Vosté?" "Jo!"
Isabelle ennuyeux, quand les pins, quand le soir.
Una xica de verd i una xica de roig
i una xica de blanc i, vibrants, les trompetes,
les trompetes lascives que no perdonen res
i sonen -i fulguren- durant tota la nit,
i la suor pels rostres, com de fusta, dels negres;
l'enrenou d'un tramvia que gira pel cantó,
la parella que creua el solar vers la tàpia;
entre el fum, els xiulits dels trens, els farols rojos;
l'aigua caent, calenta, de les locomotores;
les plantes dels geranis totes plenes de fum;
les filles de la viuda que baixen al carrer
i la mare les mira darrere dels cristalls
del menjador a fosques; les trompetas del ball,
les trompetas lascives, i invictes, i cruels,
l'escomesa brutal que té l'aigua dels wàters,
el fulgor de les rodes aturades dels trens,
el fulgor de l'acer. L'infant salta la tàpia;
darrere dels cristalls, rostres de gents que dormen,
miren sense interés, esperen en tot cas:
una suor, uns olis, unes gotes espesses...
Oh adorada! Ara em salve. Ara et pense, oh terrible.
L'alegria és el mot que em resistesc a escriure.
Ha arribat el moment de dir -no de cantar-
l'alegria, potser. Vet aquí el meu ofici.
Una ocupació tinc, des d'ara, per tu.
Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria.
De tu em ve, de tu em ve, o em ve del fons del temps.
I tampoc no és així. No es pot formular.
Car no és una alegria. És -jo ho sé!- l'alegria.
L'alegria en minúscula, viva, quotidiana,
cosa de cada dia i d'anar i tornar:
al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser,
d'aquests peus, d'aquests ulls, de les mans, de les dents,
de tot açò que tinc i, tenint-ho, ho tinc tot
o ho puc, en un moment, tenir tot, o pensar-m'ho.
Ara és quan veig Itàlia. No la vaig veure abans.
Les trompetes lascives, la suor en els llocs
on les mans insisteixen. El cel com un llençol.
Amb lletra ben petita, en un petit quadern,
un cant d'amor com mai no l'haja escrit ningú.
Tocaria a la porta de ta casa; la porta
s'obriria una mica; tu estaries, dempeus,
amb una mà a la porta, l'altra al llarg del teu cos.
Entraria a ta casa. Després em sé, content,
dient coses alegres i enormement estúpides,
i tu en una cadira, més enllà, en un racó,
amb una mà a la porta, l'altra al llarg del teu cos.
Amb lletra ben petita, en un petit quadern,
drames que no se saben, tragèdies latents,
tot allò que no passa, però que és, no obstant.

SUDÁFRICA:PERQUÈ S'ATUREN LES VIOLACIONS CORRECTIVES

2011-04-01T04:29:00.000-07:00

Signeu en aquest enlllaç per demanar que a Sudáfrica s'aturen les violacions correctives:

"Thembi (nombre cambiado por seguridad), fue sacada de un taxi junto a su casa, golpeada y violada por un hombre que decía orgullosamente que él la estaba ¨curando¨ de su lesbianismo.

El de Thembi no es un caso aislado. Este horrendo crimen es recurrente en Sudáfrica, donde las mujeres lesbianas viven con pánico de ser atacadas. Pero todavía nadie ha sido condenado por cometer ¨violaciones correctivas¨. Lo sorprendente es que un pequeño grupo de activistas está jugándose la vida para detener esta espantosa práctica, y acaban de lograr que el gobierno se siente con ellas a hablar sobre el problema.

Si desde todos los rincones del mundo unimos nuestros esfuerzos para arrojar luz sobre este horror, podremos aumentar la presión y contribuir a que estas conversaciones culminen en acciones concretas. Pidámosle al Presidente Zuma y al Ministro de Justicia que condenen públicamente las "violaciones correctivas", que se penalicen los crímenes de odio y se persiga inmediatamente a sus responsables, que promuevan campañas de educación pública al respecto, y que aseguren la protección inmediata de las víctimas. Firma la petición ahora y compártela con todos tus conocidos. Cuando reunamos un millón de firmas, se la entregaremos al gobierno sudafricano a través de acciones espectaculares y contundentes."

SENSE SENYAL

2011-02-18T03:15:00.000-08:00

AQUEST BLOC ROMANDRÀ AMB AQUEST POST FOSC, PER DENUNCIAR EL TANCAMENT DE LES EMISSIONS DE TV3 (TELEVISIÓ DE CATALUNYA) AL PAÍS VALENCIÀ, INICIADES FA 25 ANYS. DES D’AQUEST PETIT ESPAI US ANIMEM A FER EL MATEIX, O A DESACTIVAR LA PÀGINA I A PARTICIPAR EN LES MOBILITZACIONS CÍVIQUES O CIBERNAUTES AIXÍ COM A SEGUIR TOTA L’ACTUALITAT AL VOLTANT DEL TANCAMENT AL HASTAG DE TWITTER #SENSESENYAL

Pepa Prats presidenta de l’entitat de Festes de moros i cristians de Cocentaina

2011-02-02T09:41:00.000-08:00

El Col·lectiu de dones republicanes d’esquerra, Hipàtia, felicita la decisió de Pepa Prats d’haver presentat la seua candidatura a presidenta de l’entitat de Festes de moros i cristians de Cocentaina. Prats formava part de la Junta directiva eixint i, en haver un buit de poder a què ningú no gosava optar, presentà la seua candidatura amb el recolçament, entre d’altres, de la regidora de Cultura, Rosa Sellés.

Finalment, ha esdevingut la primera dona presidenta en un col·lectiu on, malauradament encara, tot i que no és el cas de Cocentaina, és qüestiona la presencia de la dona més enllà del “boato” i les dansarines.

Així, doncs, des d’Hipàtia li desitgem a la nostra amiga Pepa Prats un futur de bon treball, on represente els valors de les dones com a ciutadanes de ple dret i aptes per a l’exercici de qualsevol càrrec a la nostra societat.

HAITÍ : VIOLÈNCIA SEXUAL ALS CAMPAMENTS

2011-01-18T13:38:00.000-08:00

El terratrèmol de gener de 2010 devastà Haití. Considerat per l´ONU com un dels desastres naturals més greus de la història recent, desencadenà una crisi humanitària amb una acció internacional sense precedents. Més de 230.000 persones perderen la vida i 300.000 resultaren ferides.

Un any després, al voltant de 1.050.000 persones continúen als 1.199 campaments establerts a Port-au-Prince i al sud del país, on les condicions sanitaries són lamentables i l’allotjament precari. Abans del terratrèmol la pobresa a més de generalitzada, era extrema i afectava al 50% de la població; la concentració de la riquesa era igualment extrema, fins el punt que Haití era el segon país d’Amèrica amb majors desilgualtats en la distribució de la renda familiar. El terratrèmol ha agreujat les violacions ja existents en matèria de drets econòmics i socials.

La violència sexual i altres formes de violència de gènere ja era motiu de denúncia per organitzacions no gubernamentals internacionals abans del 12 de gener de 2010, però el terratrèmol anul•là el pocs mecanismes de protecció que existien; el darrer any el perill de violació ha augmentat considerablement. Les dones i xiquetes dels campaments han de viure sota l'amenaça constant de la violència sexual, el trauma d’haver perdut les seus families, els seus llars i mitjans de vida; i sense cap tipus de recolzament a l’accés i atenciò mèdica, i la impunitat dels seus violadors, poques són les perspectives de què aquestes dones assolisquen la fita d’un futur millor.

Canvi de perfil al face

2010-11-19T07:57:00.000-08:00

Recordeu fer-vos seguidors de la pàgina del Col·lectiu Hipàtia de Dones republicanes d'esquerra. Aquest perfil en funció de les normes deprivacitat quedarà tancat en unes setmanes

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país

2010-04-25T13:37:00.000-07:00

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país
L'Afganistan investiga l'estrany emmalaltiment de desenes d'alumnes, totes noies, en tres escoles del nord del país. Se sospita que es podria tractar d'un enverinament i que al darrere hi hauria militans talibans, els quals s'oposen a l'escolarització de les nenes. Les afectades asseguren haver sentit una estranya olor a classe abans de marejar-se o desmaiar-se. Dels més de 80 casos registrats no n'hi ha cap de greu però encara hi ha algunes noies hospitalitzades amb mal de cap, vòmits, nàusees i dolors.

Els tres estranys casos de malaltia massiva han tingut lloc a la província de Kunduz, al nord de l'Afganistan. El primer es va detectar la setmana passada en una escola femenina i va afectar una vintena d'alumnes. No ha estat fins aquest cap de setmana, però, que l'alarma s'ha estès a nivell nacional. Aquest dissabte van caure malaltes 48 alumnes més i professors en una altra escola de la província, i aquest diumenge la història s'ha repetit afectant 20 noies més.

Les autoritats han acusat els grups insurgents talibans d'estar al darrere del que consideren un atac amb gas verinós, després que les afectades hagin declarat que una olor estranya va envair les aules abans de començar a sentir-se marejades. Un portaveu del president Hamid Karzai ho ha qualificat d'un acte terrorista més i un intent dels talibans d'escampar la por i evitar l'escolarització de nenes.

Entre 1996 i 2001, anys de domini talibà a l'Afganistan, l'educació femenina va ser prohibida al país. Actualment, al sud i l'est del país, on els talibans encara controlen alguns pobles, les escoles per a noies continuen tancades, els professors han estat amenaçats i algunes noies han estat atacades amb àcid. En els anys posteriors a la invasió nord-americana, s'han donat alguns casos similars. El 2006, segons un informe del Ministeri d'Educació afganès, una vintena de professors van ser assassinats per persistir en el seu afany d'educar noies i més d'un centenar d'escoles van ser incendiades.

Un portaveu talibà ha condemnat l'atac contra "noies innocents" i ha negat les acusacions que els responsabilitzen dels fets. No descarta, però, que sigui obra d'algun altre grup antigovernamental.

Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València.

2010-04-08T01:30:00.000-07:00

El Col·lectiu Hipàtia s'adhereix al manifest i assistirà el diumenge 18 d'abril a les 12:00h a la porta principal del Cementeri general de València a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València. No al monólit als feixistes sobre la fossa comuna.

No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna

Han passat 35 anys des de la mort del genocida Francisco Franco, però malgrat tant de temps transcorregut, l’estat espanyol d’aquesta democràcia formal, mai no ha assumit la seua responsabilitat de cercar i recuperar les despulles de les víctimes del genocidi, de rehabilitar-les jurídicament i de jutjar els responsables i col·laboradors d’aquella terrible repressió que causà centenars de milers de morts, com així denuncia, fins i tot, Amnistia Internacional.

Però no es conformen a mantenir aquesta situació ignominiosa. Enguany, malgrat l’oposició de tantes persones i entitats, hem hagut d’assistir, per la força del poder i de l’estat, i en el súmmum de l’escarni, insult i manca de respecte a la memòria de les víctimes, a la instal·lació en aquesta fossa comuna de la Secció 7a Dreta, d’un monòlit als feixistes sabent que sota aquesta terra foren soterrades milers de les seues víctimes. Amb el seu lema “en memòria dels que donaren la vida per l’Espanya que creien millor” posen en un mateix pla les víctimes i els seus botxins, els criminals defensors del feixisme i del totalitarisme i els que caigueren defensant la llibertat, el bé comú i la legalitat constitucional.

Aquest fet abominable ha sigut possible gràcies a la legislació que patim a l’estat espanyol, que permet fer apologia del feixisme, cosa que no succeeix als països d’estructura democràtica, on fets com la instal·lació d’aquest monòlit suposa penes de presó per als que directament o indirecta hi han estat implicats.

És per això que els i les signants d’aquest manifest exigim:

Que es respecten les lleis internacionals que criminalitzen l’apologia del feixisme i que es retire immediatament el monòlit.

Que no s’insulte ni s’ofenga la memòria de les víctimes, i que es conserve l’espai d’aquesta fossa perquè el dia en què canvien les condicions polítiques i judicials de l’estat espanyol, es puga investigar i conèixer el vertader abast de la repressió franquista a València.

Que s’anul·len la Llei d’Amnistia de 1977 i la de la Memòria Històrica de 2007, per ser lleis de punt final, que a més de no rehabilitar les víctimes, protegeixen els genocides i estan servint perquè la pràctica totalitat de la judicatura espanyola arxive les denúncies per a investigar els crims franquistes i condemnar els culpables.

Que l’estat espanyol assumisca el seu deure d’exhumar les fosses comunes judicialment i d’investigar els crims del franquisme i no transferisca la seua responsabilitat als familiars dels represaliats i a les associacions.

Veritat, Justícia i Reparació

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ

2010-04-07T10:56:00.000-07:00

Dissabte 27 de març tingué lloc al Casal Jaume I de Sueca a la Ribera Baixa la presentació del Col·lectiu Hipàtia. Carme Piera secretària de la dona de la comarcal d'Esquerra va donar pas a la vicepresidenta Anna Martínez que va explicar les finalitats del col·lectiu Hipàtia.

Tot seguit Joan Carles Vendrell president d'Esquerra -Ribera Baixa va procedir a la lectura d'uns aforismes i la declaració del moviment feminista que s'havia llegit a la concentració que havia tingut lloc a València el dia anterior amb motiu de la cimera de ministres d'igualtat de la UE

Piera va encetar un debat sobre el feminisme i la igualtat al llarg dels darrers 30 anys i on parlà d'experiències personals i familiars. Els i les assistents també tingueren l'oportunitat de dir la seua i fer preguntes sobre el funcionament del col·lectiu i les activitats previstes.

Finalment Anna Martínez cloïa l'acte encoratjant a tots i totes els presents a formar part d'Hipàtia que té previst seguir donant-se a conèixer arreu del País Valencià.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ

2010-03-16T14:16:00.001-07:00

UNIDES PER LA MÚSICA per Rosabel Torregrosa i Lillo

2010-02-16T01:53:00.000-08:00

S'han parat a pensar alguna vegada perquè quan es parla dels grans genis de la música es fa sempre en masculí? S'han qüestionat al veure el cognom pel qual es sol conèixer als compositors o compositores que davant podria anar un nom de dona? Només els homes tenen capacitat creativa? Perquè en les grans enciclopèdies musicals no consta cap o quasi cap nom de dona?

Aquesta i altres preguntes em vaig fer quan vaig començar a descobrir que alguns dels autors que havia estudiat durant l'època d'estudiant al conservatori no eren homes, sinó dones. Però com únicament constava escrit el cognom, i el professorat va oblidar mencionar el gènere d 'aquests autors, vaig obviar que serien homes. Un exemple, en el “Grup dels Sis Francesos” trobem els Següents compositors: Auric, Durey, Honegger, Milhaud, Poulenc i Tailleferre. Si ningú mencionara res vostès pensarien que són homes, veritat? Posem el nom davant: Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre. Si ens fixem bé veurem que Germaine és un nom de dona. Mentre no apareguen els noms, juntament amb els cognoms, de totes les dones compositores que ha hagut i hi ha a l'actualitat en el panorama musical no podrem ser conscients del problema que generen els hàbits lingüístics. Si no se les pot veure això les converteix en “invisibles”.

I això és el que he intentat contrarestar amb el treball “Unides per la Música”. En ell es fa un recorregut per tota la història musical, des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat, en el qual s'estudien els diferents corrents artístics, junt amb algunes ressenyes històriques i filosòfiques del moment. No es fa cap tipus de distinció. Apareixen els noms dels autors masculins més rellevants junt amb els de les dones de la mateixa època. També s'ha volgut incloure a aquells compositors que, per no pertànyer a països com Alemanya, Àustria, Itàlia o França, han passat també desapercebuts per al gran públic. Aquest material didàctic ha obtingut el 4t Premi de la convocatòria dels Premis 2006 de la Comunitat Valenciana a la integració dels temes transversals en el currículum.

Rosabel Torregrosa i Lillo, nascuda a Sant Vicent del Raspeig (Alacant) en 1968, ha estudiat per a Professora Superior de Música (especialitzada en el saxòfon) i Harmonia al Conservatori Òscar Esplà d\'Alacant, així com els idiomes francès, anglès, alemany i italià a diferents Escoles Oficials d'Idiomes (Alacant, S/C Tenerife, Palma de Mallorca, Tarragona), i ha alternat docència, interpretació i investigació a Múrcia, Lyon (França), S/C Tenerife, Eivissa, Tarragona, Barcelona i Alacant, on actualment resideix. Component del Quartet de saxòfons FemenîSAX. Guanyadora també de diversos Certàmens de cors escolars, provincials i nacionals, on ha participat com a directora. "Unides per la Música" és el seu primer llibre. En aquests moments està treballant en un nou llibre de "recopilacions de cançons per a cors escolars" i un altre d'audicions".

Campamento internacional feminista frente a la situación de Haití

2010-01-23T12:23:00.000-08:00

Enllaç de la notícia:http://www.mueveteporlaigualdad.org/noticias/not210110_01.asp

Tras el terremoto que tuvo lugar en Haití el pasado 12 de enero, las organizaciones feministas de América Latina y El Caribe se han organizado para que las mujeres haitianas puedan contar con un espacio de referencia y comunicación, asegurando que la ayuda realmente les llegue.

Campamento internacional feminista frente a la situación de Haití

Este espacio es el Campamento Internacional Feminista ubicado en la ciudad de Jimani, en la frontera de República Dominicana y Haití. El campamento servirá de puente logístico para dar respuesta a las urgentes necesidades de las mujeres haitianas.

También han organizado una lista de correo electrónico (Grupo “Feministas LAC-Solidaridad Haití) en la que te puedes inscribir para recibir información sobre estas iniciativas y la situación de las organizaciones de mujeres en ese país.

Además nos gustaría solidarizarnos con las miles de víctimas del terremoto y recordar que el movimiento feminista ha sufrido un duro golpe con la pérdida de 2 importantes activistas por los derechos de las mujeres en Haití: Magalie Marcellin y Myriam Merlet.

Magalie Marcellin fue una de las fundadoras de la Casa de las Mujeres. En 1996 organizó el primer tribunal alternativo de mujeres contra la violencia en su país, rompiendo el silencio y abriendo el debate sobre la violencia en Haití.

Myriam Merlet, actual responsable del Ministerio para las Mujeres en Haití. Fue una de las líderes de la marcha, que el 13 de abril de 1986 (2 meses después del fin de la dictadura) reunió a 30 mil mujeres en las calles de la capital, para exigir el fin el hostigamiento sexual, las violaciones y la pobreza para las mujeres, asegurando su acceso a préstamos, a trabajo y a educación. Además era economista y escribió varios artículos sobre los derechos de las mujeres y los derechos humanos.

Presentació del Col·lectiu de dones republicanes d'esquerra Hipàtia al saló de Plens de l’Ajuntament d’Alboraia.

2010-01-18T00:41:00.001-08:00

Aquest dissabte, en un saló de Plens de l’Ajuntament ple de gom a gom i amb la presència de representants d'altres associacions, obrí l’acte de presentació del Col·lectiu Hipàtia, Núria Onsurbe, organitzadora de l’acte i secretària de la dona d'Esquerra-Alboraia.
En primer lloc, hi hagué l’explicació de les finalitats i activitats d'aquesta associació per part de la secretària del Col·lectiu, Núria Arnau, qui destacà els temes que ocupen i preocupen a les hipàties com ara la regulació de la llei de l'interrupció de l'embaràs, la violència masclista o la regulació de la prostitució. "És hipòcrita omplir-se la boca denunciant que s'ha de fer alguna cosa amb aquest tema i, quan es fan propostes de regulació al Congrés de diputats espanyol, certs grups polítics, fins i tot els que s’anomenen progressistes, en voten en contra" sentencià Arnau en referència a regulació de la prostitució.
Seguidament, l'escriptora i premi de narrativa curta de la Vila de Benissa, Anna Rubio Fandos, va recitar el seu conte curt "La dona Hipàtia", on parla de la figura de l'astrònoma i filòsofa d'Alexandria amb especial èmfasi per “la intolerància i el fanatisme religiós que la van portar a ser assassinada cruelment al S.V per cristians a les ordres del patriarca Ciril”. Així mateix, la violoncel·lista d’Alboraia, Sonia Beltran, prengué el relleu amb la interpretació de la tercera suite, BWV 1009 per a violoncel de Johann Sebastian Bach i amb el Cant dels Ocells, símbol internacional de pau i llibertat per cloure l’acte definitivament.
Finalment, Onsurbe encoratjava els presents a formar part d'associacions feministes com la d’Hipàtia per treballar “pel dret de les dones a usar el seu cos lliurement com a ferramenta indispensable perquè les dones puguen integrar-se plenament a fer política, al cap i a la fi, per realitzar-se com a ciutadanes”.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A ALBORAIA DISSABTE 16 DE GENER

2010-01-13T10:27:00.001-08:00

Presentació del Col·lectiu de dones republicanes d'esquerra Hipàtia al Casal Jaume I de Carcaixent.

2009-10-04T03:49:00.000-07:00

En un Casal Jaume I ple de gom a gom i amb la presència de representants d'altres associacions i partits polítics, obrí l’acte de dissabte el president d'Esquerra-Ribera Alta, Josep Solà.

La presentació del Col·lectiu Hipàtia es desenvolupà primerament amb l’explicació de les finalitats i activitats d'aquesta associació per part d’Elena De la Fuente, presidenta d’aquest Col·lectiu, el qual funciona ja a d’altres comarques del País Valencià. “Un cop superades les traves burocràtiques que pretenia l’Administració valenciana per constituir-nos com a col·lectiu de dones, estem treballant ja un any amb xarrades i activitats informatives diverses” informava De la Fuente.

Seguidament l'escriptora i premi de narrativa curta de la Vila de Benissa, Anna Rubio Fandos, va recitar el seu conte curt "La dona Hipàtia", on parla de la figura de l'astrònoma i filòsofa d'Alexandria així com de la intolerància i el fanatisme religiós que la van portar a ser assassinada cruelment al S.V per fanàtics cristians a les ordres del patriarca Ciril.

Per altra banda, la vicepresidenta del Col·lectiu Anna Martínez prengué la paraula per fer un resum dels temes que ocupen i preocupen a les hipàties com ara la regulació de la llei de l'interrupció de l'embaràs, la violència masclista o la regulació de la prostitució. "És hipòcrita omplir-se la boca denunciant que s'ha de fer alguna cosa amb aquest tema i, quan es fan propostes de regulació al Congrés de diputats espanyol, certs grups polítics, fins i tot els que s’anomenen progressistes, en voten en contra" sentencià Martínez.

Finalment, va cloure l'acte la secretària de la dona d'Esquerra-Ribera Alta Maria Aigües Vives Martínez que convida als presents a formar part d'associacions feministes per tal de treballar i fer força en temes on les dones moltes vegades no hi surten molt ben parades.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A CARCAIXENT DISSABTE 3 D'COCTUBRE

2009-09-29T01:04:00.001-07:00

ENTREVISTA a LUIS MANUEL RUIZ Novelista (Pais.com el 16/09/09)

2009-09-18T00:33:00.000-07:00

Hipatia simboliza la fuerza del pensamiento libre frente a la intolerancia. Esta filósofa romana, que vivió a caballo entre los siglos IV y V, encabezó la escuela neoplatónica de Alejandría. Hipatia se ha vuelto a poner de moda en los últimos tiempos. El próximo estreno de la película Ágora, de Alejandro Amenábar, y varios libros recientes reivindican su legado intelectual. Luis Manuel Ruiz (Sevilla, 1973) acaba de publicar la novela Tormenta sobre Alejandría (Alfaguara), que protagoniza la filósofa. Ruiz, que trabaja como profesor de filosofía en Calañas (Huelva), es autor de las novelas Sólo una cosa no hay (2000), Obertura francesa (2002) y El ojo del halcón (2007), entre otras.

Pregunta. ¿Por qué decidió escribir esta novela?

Respuesta. Aparte del tema de Hipatia, el centro de la novela es la destrucción de la Biblioteca de Alejandría y lo que esto significó: la pérdida del saber antiguo. Por mucho que creamos que es eterno, al final el saber humano también es caduco. El saber humano también puede desaparecer.

P. ¿Qué significaba la Biblioteca de Alejandría?

R. En la novela he metido la biblioteca junto al museo. Por un lado, la biblioteca, una institución que recogía todo lo que se había escrito; por otro, el museo, que recogía todas las maravillas que había producido el ser humano. El museo era también un centro de investigación astronómico, médico... Una especie de universidad. Biblioteca y museo eran un resumen del universo. Su destrucción significó el fin del mundo. Todas las certezas que había desaparecieron.

P. En esa época una mujer, Hipatia, llegó a gobernar la Biblioteca de Alejandría.

R. La posición de la mujer en la Antigüedad era distinta a la que luego impuso el cristianismo. No son raros los casos de mujeres filósofas en esa época. La mujer fue más independiente entre los romanos que entre los griegos, que eran profundamente misóginos. La independencia de la mujer romana no ha sido igualada hasta el siglo XX.

P. ¿Cuáles eran las virtudes y los defectos de Hipatia?

R. Del personaje histórico se sabe muy poco. Según parece, fue una filósofa importante de la escuela neoplatónica que hizo investigaciones serias en los campos de la astronomía y las matématicas. Su asesinato a manos de una turba cristiana tuvo que ver con algún tejemaneje de la época. A partir del siglo XVIII se convirtió en adalid del libre pensamiento frente al oscurantismo cristiano bajo el impulso de filófosos como Voltaire. Ahí nació el mito que afirma que era una mujer bellísima, que se mantuvo virgen, que murió por defender el pensamiento y la ciencia puros... La persona real fue probablemente menos épica.

P. ¿Cómo es la Hipatia de la novela?

R. La he convertido en filósofa, pero no en una santa. Es una persona un poco áspera y voluntariosa que lucha por la razón y tiene también sus aspectos oscuros.

P. Hipatia se ha puesto de moda en los últimos tiempos. ¿Por qué?

R. El personaje tiene vigencia teniendo en cuenta los excesos ideológicos de los últimos tiempos, sobre todo en España con la Iglesia. Hipatia murió por sus convicciones y se enfrentó al oscurantismo religioso. Fue alguien que murió por la filosofía contra la religión. Por eso Hipatia es un personaje eterno.

Contraportada al diari El Punt

2009-03-03T04:59:00.001-08:00

Col·lectiu Hipàtia: Notícia al diari El Punt

2009-02-25T08:50:00.000-08:00

La reiterada negativa de Conselleria de donar d'alta el nostre col·lectiu en el registre d'associacions perquè no volen que posem País Valencià a l'àmbit d'acció ha fet que el diari El Punt es fes ressò a la seva edició de dimecres 25 de febrer.

El Col·lectiu Hipàtia de dones republicanes d'esquerra fa la seua presentació en societat a Ca Revolta

2009-02-22T13:03:00.000-08:00

Aquest dissabte tingué lloc la presentació del Col·lectiu de dones Hipàtia a Ca Revolta.
La seua presidenta, Elena de la Fuente, fou l'encarregada de conduir els diferents actes. A més a més, aprofità l'avinentesa per fer saber als presents que el Col·lectiu Hipàtia porta un any de gestions per figurar al registre d'associacions ja que "un alt funcionari ens nega per segona vegada que a l'àmbit d'actuació d'Hipàtia figure el nom de la nostra terra: el nostre País Valencià!" Al respecte, asseverà la també presidenta de la sectorial de la dona en Esquerra-Sagunt que no hi cediran ja que "Som les netes dels homes i dones que lluitaren a les trinxeres, que van passar fam, por i humiliacions per fer tornar la justícia i la llibertat que els colpistes feixistes els van furtar..."
L'acte es desenvolupà amb la participació de la poeta Begoña Mezquita junt amb la col·laboració d'Amparo Ortiz oferiren una performance de poesia i dansa. Seguidament, la novel·lista Anna Rubio recità un conte curt creat a tal efecte sobre la figura de la que fou filòsofa, matemàtica i directora de la Biblioteca d'Alexandria al segle III-IV d.C., símbol de la persecució de la religió i el fanatisme contra la Ciència.
En la cloenda, Teresa Garcerà, presidenta d'Esquerra-L'Horta, va encoratjar les promotores del Col·lectiu i va recordar que "la lluita per l'avortament lliure i amb asistència mèdica gratuïta és la ferramenta indispensable perquè les dones puguen integrar-se plenament a fer política, al cap i a la fi, per realitzar-se com a ciutadanes" just ara que es debat la proposta de modificació de la llei de l'avortament al Congreso. Per últim, volgué agrair a Ca Revolta l'oportunitat de presentar-se en societat al Col·lectiu i, especialment perquè "és un espai sòciocultural obert a molts projectes d'intervenció en una societat com la valenciana tan necessitada d'activitat alternativa i en la línia de la defensa del territori, contra l'exclusió social, pel feminisme..." sentencià Garcerà.

PRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU HIPÀTIA D DONES REPUBLICANES D'ESQUERRA, DISSABTE 21 DE FEBRER A LES 20:30H A CA REVOLTA

2009-02-16T10:28:00.000-08:00

Concentració contra la violència a les dones

2009-01-05T02:00:00.000-08:00

La Marxa Mundial de les Dones i La Plataforma Feminista de València :

Convoquen a concentrar-nos el dimecres, 7 de Gener de 2009,a les 20 hores, davant de l’Ajuntament de València

Levante-EMV.com » Opinió de 5/01/2009

70 dones assassinades per MACU GIMENO

Després de quatre anys de llei integral, acabem l´any 2008 amb 70 dones assassinades. Per tant, malgrat la valoració positiva del desenvolupament d´aquesta realitzada pel Govern de l´Estat, tenim la nostra particular.
Així sabem la importància d´una conscienciació social com a mesura de prevenció. Però respecte a les campanyes de sensibilització, prevenció i detecció, només s´ha creat la Fundació Tolerancia Zero, amb poca incidència en la societat, ja que pràcticament no es fan campanyes de sensibilització ni tampoc existeix una coordinació eficaç entre les diferents administracions per tal de fer campanyes conjuntes que tindrien més incidència social.
Quant a educació, els llibres de text no s´han revisat ni tampoc s´imparteix formació des de l´Escola Infantil, Primària, Secundària i escola d´adults o en la universitat, docència i investigació en igualtat i no discriminació.
En tot allò que la llei estableix al respecte de la publicitat i mitjans de comunicació, la llei no ha estat desenvolupada. Els mitjans de comunicació utilitzen un llenguatge sexista i es continua donant una imatge sexista i discriminatòria de les dones.
Les notícies sobre violència masclista donen una informació morbosa o fan culpables a les víctimes, i en molts casos les deixen a elles o als seus familiars en una situació de indefensió.
No hi ha tampoc estadístiques de les dones mortes a causa de les lesions dels maltractaments, o d´aquelles que han quedat ferides greus o de les víctimes colaterals. No se dóna informació tampoc de les víctimes de violència masclista dins de l´explotació sexual.
En el camp sanitari, no existeix una formació de les i els professionals sanitaris. Tampoc protocols d´actuació conjuntament a justícia.
No es garanteix tampoc l´assistència social integral per la falta de dotació pressupostària. No hi ha un centre de recuperació integral i la xarxa de serveis és clarament insuficient, ja que les cases d´acollida no s´han incrementat, tampoc el nombre de places. Només existeixen els centres 24 en les capitals de província.
Respecte a les dones immigrants indocumentades, encara que la ministra d´igualtat ha avançat el propòsit del Govern de l´Estat de donar-les permís de residència i treball, actualment es troben en una situació de total desprotecció. Tampoc accedeixen a les ajudes econòmiques.
Les dones amb problemes derivats de drogrodependència o alcoholisme, amb malalties mentals, diversitat funcional o exercint la prostitució, es troben discriminades i no tenen garantits els recursos especialitzats que necessiten.
En allò que respecta a la tutela institucional, ens trobem amb poca policia i sense especialització i tampoc hi ha plans de col·laboració entre els diferents sectors.
Els jutjats de violència són insuficients, com també el personal que hi treballa. Quant a les instal·lacions, les dones no disposen de espais separats per a garantir la seua intimitat. Cal també la comarcalització dels jutjats específics i la formació especialitzada del personal. Altre tema important és la falta d´unitats de valoració forense integral.
No es realitzen valoracions o estudis de la implantació i desenvolupament de la llei integral, de l´impacte d´aquesta. Tampoc es consideren interlocutores per a verificar la resposta institucional a la violència masclista les associacions de dones.
Moltes coses a millorar, però desgraciadament sense pressupost: les partides pressupostàries que la GV ha destinat a la violència de gènere per a 2009 només contemplen 20.000 euros per a la reforma i reposició dels centres atenció dona, quantitat clarament insuficient.
D´altra banda, fa uns dies acabem de conèixer les partides pressupostàries que el Ministeri d´Igualtat destinarà a l´Ajuntament de València (80.000 ?) per a atenció de la dona víctima i a la Generalitat Valenciana (473.000 ?) per a extendre la xarxa de les OAVD. Esperem que aquests diners siguen de profit per a continuar en aquesta lluita.
Les nostres esperances continuen posades en la conferència de presidents, com a una forma de treballar de forma conjunta des del govern central i els autonòmics per a eradicar la violència masclista. Només treballant coordinadament des de tots els fronts podrem aconseguir-lo.

*Intersindical Valenciana.

MERCAT SOLIDARI contra a Plataforma contra l'explotació sexual, tràfec i tracta de dones i menors

2008-12-05T08:47:00.000-08:00

VENEM ESCLAVES, DÓNA'T EL GUST!
CLIENT: ELS TEUS DINERS PAGUEN LA MEUA ESCLAVITUD.

MERCADET solidari tots els dissabtes de desembre i gener d'11 a 14 hores en el local de l'associació Aurora, carrer Garcilaso, 6 i plaça de l'Autor (zona Torres Serrans). Podràs signar el manifest contra l'explotació sexual, tracta i tràfic de dones i menors en el mercadet, associació Aurora (dilluns a divendres de vesprada) o en la seu de la Intersindical Valenciana, carrer Juan de Mena, 18, baixos (dilluns a divendres de 10-14 i 16.30 a 19 hores).
Plataforma Cívica Valenciana Contra l'Explotació Sexual, Tràfec i Tracta de Dones i Menors (PCVCESTTMM)

Concentració recolzant membre d'Hipàtia citada a declarar

2008-10-30T08:50:00.000-07:00

El passat dimecres citaren al Jutjat nº4 de Sagunt a una altra membre d'Hipàtia (ja en van dues) a declarar per autoinculpar-se d'haver avortat.

Des del nostre col·lectiu denunciem l'assetjament que estan sofrint a més de les nostres membres, el companys d'ERPV i d'EU al País Valencià per part de la justícia i la policia espanyola i reinvindiquem una nova llei amplia que no contemple només les interrupcions voluntàries de l'embaràs, sinó que garantisca els drets sexuals i reproductius de les dones, reconeguts com a Drets Humans.
L'avortament ha de deixar de ser tipificat com a delicte, s'ha regular l'objecció de consciència dels i les professionals per tal que puga ser practicat a la sanitat pública, garantirl'equilibri territorial, la confidencialitat de les dades de les pacients i establir un primer termini on la decisió de les dones siga suficient en consonància amb la legislació europea més progressista.

CONVOCATÒRIA CONCENTRACIÓ: PROU D'ASSETJAMENT JUDICIAL I POLICIAL

2008-10-23T00:29:00.000-07:00

ARRIBADA DEL VAIXELL AVORTISTA A VALÈNCIA EL 16 D'OCTUBRE

2008-10-12T04:00:00.001-07:00

Concentració contra la violència a les dones

2008-09-02T01:06:00.000-07:00

CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES!

¡DAVANT ELS ASSASSINATS DE DONES!

La Marxa Mundial de les Dones i La Plataforma Feminista de València :

Vos convoquem a concentrar-nos el dimecres, 3 de Setembre de 2008,a les 20 hores, davant de l’Ajuntament de València

EL DECLIVI DEL PATRIARCAT COMPORTA UN CANVI EN EL LLENGUATGE

2008-07-28T10:13:00.000-07:00

per LOURDES PASTOR MARTÍNEZ PRESIDENTA DEL COLECTIVO DE JÓVENAS FEMINISTAS, MIEMBRA DE LA PLATAFORMA ANDALUZA DE SOPORTEAL LOBBY EUROPEU DE MUJERES.
Segons el lingüista antropòleg Benjamin Whorf, quan dos sistemes de llenguatge tenen gramàtiques i vocabularis radicalment distints, els seus "respectius usuaris" viuen en un món de pensament completament diferent, tan d'acord estic amb aquesta afirmació que m'atreviria a afegir "usuàries" per a referir-me als dos gèneres que de moment s'han construït socialment, el masculí i el femení. Com hem dit fins a la sacietat des de la Plataforma Andaluza de Soprte al Lobby Europeo de Mujeres i el Colectivo de Jóvenas Feministas, el llenguatge és el qual construïx l'imaginari individual i col·lectiu, el llenguatge és el mitjà de comunicació més poderós que tenim els éssers humans, el llenguatge és anterior a la consciència, ens socialitzem en un llenguatge construït i a partir d'ell interpretem el món, tant és així que hi ha societats que no disposen de paraules que distingeixin la cama del peu, així com només som capaços d'imaginar colors per als quals tenim un nom. És per tot això pel que no ens cansem d'exigir l'eradicació d'un llenguatge patriarcal en el qual existeixen expressions racistes, bèl·liques, classistes i com no sexistes, tant que els títols universitaris se segueixen expedint en masculí donant per fet que arquitecte, jutge, llicenciat… serveix per a dones i homes, sense admetre que això ha estat així perquè fins a fa no massa temps les dones no teníem accés a les aules universitàries i tampoc als títols. En aquesta ocasió la ridiculizada no és la lídera d'una organització feminista sinó la ministra d'igualtat, que a més de ser dona i jóvena, defensa causes tan castigades pel patriarcado com el llenguatge no sexista. Això només evidencia una vegada més que seguim vivint en un món patriarcal dominat per homes que s'aferren als seus privilegis i que defensen amb ungles i dents una desigualtat que els beneficia per a seguir passejant-se còmodament pels passadissos del poder que injustament s'han apropiant deixant fora no només a les dones sinó també a tota persona que no s'ajusta al model creat per ells mateixos. És per això pel que el Colectivo de Jóvenas Feminista vulgues aplaudir la vàlua d'aquesta dona que àdhuc estant en un espai en el qual se suposa ha de seguir les directrius del poder, està defensant una mica que no només beneficia a les dones sinó a tota aquella i aquell que aposta per viure en un món just i equitatiu en el qual les pautes a seguir no siguin únicament les procedents de veus masculines, blanques i occidentals. :

L'Institut Dexeus reconstrueix per primer cop a Espanya el clítoris de dues dones africanes víctimes de l'ablació

2008-07-25T08:59:00.000-07:00

Un equip de metges de l'Institut Dexeus de Barcelona ha reconstruït el clítoris a dues dones, i això els ha permès recuperar la sensibilitat als genitals. Les pacients són dues dones africanes a qui els havien fet l'ablació als seus països d'origen quan tenien un any. Segons els metges, l'operació ha aconseguit un resultat anatòmic satisfactori dels genitals i les pacients han recuperat la sensibilitat del clítoris. Tot i que l'alta mèdica es produeix al cap de 24 hores de l'operació, les pacients han de passar controls quinzenals durant els dos primers mesos. Es calcula que a Catalunya actualment hi viuen unes 550 nenes procedents de països on encara es practica l'ablació.

Dues dones han recuperat la sensibilitat dels genitals als dos mesos de ser intervingudes d'una reconstrucció del clítoris a l'Institut Dexeus pel doctor Pere Barri Soldevila, impulsor del Programa de Reconstrucció Genital post Ablació del centre. Les dues pacients, que són d'origen africà i resideixen a Espanya, han aconseguit un resultat anatòmic satisfactori dels genitals i han recuperat la sensibilitat del clítoris, tot i que encara és d'hora per avaluar la seva resposta a l'estimulació sexual. Totes dues van patir l'ablació en el primer any de la seva vida en els seus països d'origen i, posteriorment, es van traslladar a Espanya. Actualment, deu dones més han sol·licitat aquesta intervenció.

La mutilació genital femenina és un costum encara molt arrelat a països subsaharians que consisteix a eliminar el clítoris de les nenes com a ritual d'iniciació i entrada a la vida adulta, abans de la pubertat, encara que algunes són intervingudes en els primers mesos de vida. S'estima que es duen a terme uns dos milions d'ablacions anuals, i segons sigui parcial o completa, la dona afectada pateix problemes que van des de la falta d'estimulació sexual a la zona a dolor en el coit i esquinçaments obstètrics en el part.

Segons ha explicat el doctor Barri, abans d'una intervenció d'aquest tipus, que dura aproximadament una hora, és imprescindible una avaluació psicològica i sexològica prèvia per confirmar el seu convenciment i avaluar la seva qualitat de vida sexual. També ha assenyalat que segons el tipus d'ablació que s'ha fet s'usa una tècnica estàndard o una individualitzada, encara que la més comuna no secciona el clítoris d'arrel, sinó uns dos terços, per la qual cosa la cirurgia recupera el monyó de clítoris restant que queda amagat al nivell de l'arrel del pubis.

L'operació consisteix a eliminar el teixit cicatritzat de la zona mutilada, i per això es localitza el monyó del clítoris restant, amb els nervis residuals implicats en la sensibilitat sexual, i es col·loca a la part més exterior possible, que serà la definitiva. Després s'extirpa la fibrosi que recobreix aquest clítoris que s'ha anat quedant engrandit, deixant un teixit el més nou i epitelitzat possible. El postoperatori és bastant ràpid, i l'alta es produeix a les 24 hores, encara que la pacient ha de sotmetre's a controls quinzenals durant els dos primers mesos, temps en el qual el clítoris que s'ha exterioritzat es va recobrint de nova pell. S'estima que després de mes i mig el clítoris està totalment recobert, però és bastant sensible, i fins als tres mesos no es converteix en un clítoris totalment normal.

A Espanya, on hi ha un gran nombre d'immigrants d'origen subsaharià, procedents del Senegal, Gàmbia, Mauritània i Mali, el ritual de l'ablació persisteix, i moltes nenes són mutilades a l'estiu, quan viatgen als seus països d'origen o als dels seus pares si han nascut a Espanya, i fins i tot algunes són operades de forma clandestina. Es calcula que a Catalunya resideixen actualment unes 550 noies procedents de països en els quals es porta a terme l'ablació, segons les mateixes fonts.

Des de l'Institut Català de la Salut s'ha implantat un programa per formar als professionals dels ambulatoris de Girona per prevenir l'ablació, i el doctor Barri Soldevila s'ha ofert per formar alguns dels professionals perquè aprenguin la tècnica.

Xahrazad, el nou canal de veus femenines d'iCat FM

2008-07-14T02:01:00.000-07:00

iCat FM ofereix des d'avui Xahrazad, un nou canal de veus femenines que només es pot escoltar a través d'internet. Fins a 4.000 cançons d'un miler d'intèrprets formen la base musical d'aquest nou servei, que vol ser un homenatge a les dones que han hagut de lluitar de maneres imaginatives per trobar un espai per canalitzar les seves creacions.
http://www.icatfm.cat/

DEL 13 AL 27 DE JUNY A SAGUNT

2008-06-04T01:26:00.001-07:00

I L'ASSETJAMENT JUDICIAL CONTINUA

2008-05-27T04:13:00.000-07:00

Si ens pensàvem que l'assetjament judicial per presumpte delicte d'avortament havia passat a l'oblit, una altra onada de citacions per part de diversos jutjats arran del País Valencià, ens posa a les dones, altre cop, als titulars dels periòdics.

El 23 de maig, a les 12:00 del matí, una companya Hipàtia, va prestar declaració al jutjat num.2 de Sagunt pel lliurament voluntari del full d´autoinculpació d'avortament; aquesta auto inculpació va formar part de la campanya impulsada per diferents associacions feministes per a combatre la persecució patida per clíniques especialitzades en la interrupció voluntària de l'embaràs així com les dones que van exercir el seu dret a avortar.

El cas més assetjador d'aquesta nova onada de conservadorisme retrògrad vers les dones, l’ha patit una jove companya - ves, quina casualitat! - d'Hipàtia què sense previ avís per cap autoritat judicial va rebre a casa seva, la visita de dos policies nacionals per interrogar-la per presumpte delicte d'avortament.

Sense cap complexe, aquests dos treballadors de les forces de seguretat de l'Estat, i sense tindre la jove cap representació legal, va haver d'afrontar una situació que no desitgem cap dona, i aprofitant la joventut de la militant la van assetjar fins que ella es va negar a dir cap paraula sense consultar amb un advocat o advocada.

Tenint en compte la quantitat de feina pendent de resoldre als jutjats valencians en matèria de violència domèstica, no podem deixar de mostrar el més ferm rebuig per l'assetjament de les nostres companyes d'Esquerra i d’Esquerra Unida per un acte simbòlic que van fer milers de dones a tot l'Estat Espanyol, i que al País Valencià i amb especial èmfasi per als militants de partits d’esquerres estan sofrint de manera gairebé escandalosa.

Agrair des d'aquestes línies el recolzament de la companya d'Esquerra Unida, Érica Martínez, que fent-nos costat ens va acompanyar al jutjat num.2 de Sagunt.

BONES NOTÍCIES PER LA IGUALTAT DE GÈNERE DES DE LES NACIONS UNIDES

2008-05-22T04:27:00.000-07:00

La campanya global a favor de la reforma de l'arquitectura de l'ONU per aconseguir la igualtat de gènere, acull amb satisfacció la decisió de considerar " la financiació a favor de la igualtat entre gèneres i l'empoderament de la dona" com tema prioritari en el 52é període de sessions de la Comissió de la condició Jurídica i social de la dona.
Aquesta campanya que engloba a 82 organitzacions de més de 35 països, considera que una entitat de la ONU més forta per a les dones,será de gran ajuda per a promoure la igualtat de gènere, així com el dretes humans de les dones a tot el món.
Les darreres tres dècades lONU ha esta una força impulsora d'iniciatives encaminades per definir un programa de treball integral i mundial, com la Convenció per l'Eliminació de Totes les formes de Discriminació vers les Dones, la Plataforma d'Acció de Beijing, i l'Assemblea del Mileni, entre d'altres.
Tot i així l'ONU encara no disposa d'un mecanisme encarregat de complir tots els compromisos assumits i per tant la campanya per la reforma de la seua arquitectura per l'igualat de gènere, vol instar a tots els Membres a actuar sense dilació i crear una entitat més forta per a les dones en les Nacions Unides.
Qualsevol iniciativa a favor dels drets humans de les dones es ben rebuda, vinga d'on vinga,i nosaltres, les/els membres del col·lectiu HIPÀTIA,ens congratulem d'aquest projecte.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA ( NI UNA BOFETADA MÉS)

2008-05-12T11:41:00.000-07:00

Sóc membre del Col·lectiu Hipàtia i avui dilluns 12 de maig, he presenciat l'agressió a una dona a la ciutat de Sagunt, concretament a l'avinguda Sants de la Pedra; i vull fer una denúncia pública, vull alliberar aquest sentiment d'impotència que m'envaïx, que em rosega per dins en comprovar que certs ciutadans _ homes per cert_ han mirat cap un altre costat. S'han posat la bena als ulls davant d'aquest fet i s’han fet el desentés davant els crits d'una dona que ens demanava ajuda.

No m’ho he pensat dues vegades, sense cap por, sense cap complex. Quan he comprovat la gravetat del fet, he començat a cridar a l’agressor, al mal nascut que intentava tirar a la dona pel pont al riu Palància; l'he apartada del seu maltractador i li he plantat cara, mentre la resta de persones presents al lloc dels fets no han mogut ni un sol dit per defensar-nos.

Mentrestant, el miserable covard, en dir-li jo de tot i trucar als serveis d'emergència, ha fugit com un gos.

Tant la policia com la resta d'efectius d'emergència han tardat al voltant de 15 minuts a arribar-hi i l'agressor ha tingut un temps preciós per fugir. No vull des d'aquest escrit censurar el treball d'aquests professionals, però sí vull destacar que, tant la víctima com jo, hem quedat exposades als crits d'un parell de personatges que no creien tot el que havia passat perquè valoraven per damunt de tot els prejudicis que tenien de la situació personal d’aquesta dona de tal manera que m'han amenaçat de mort per ajudar a la víctima i per haver avisat a les forces de seguretat!.

Ana, la víctima, ja ha sofert maltractament d'aquest personatge abans d'ara _ en una pallissa anterior li va destrossar el timpà_ i malgrat l'ordre d'allunyament que finalitzà el passat mes d'abril, ha tornat a maltractar-la. Hui al carrer, sense por perquè sap que la ciutadania en general tanca els ulls davant el maltracte a les dones, ha tornat a repetir els seus actes delictius.

Ha estat un dia dur per a mi, per a totes les dones que són maltractades i per a les que no; un dia negre perquè he pogut comprovar in situ no sols el que és una agressió sinó també l’envalentiment del que sap que ningú no intervindrà, per covardia i per creure que pertany això a l’àmbit privat.

No més agressions sense resposta, cap bufetada més sense plantar cara: és un deure i una obligació per part de tots.

2008-05-08T08:02:00.000-07:00

San Salvador Atenco, al estat de Mèxic, és coneguda pel moviment de resistència civil dels seus habitants, quan l'any 2006 el govern de Vicente Fox va decidir expropiar els seus terrenys,p er la qual cosa, els enfrontaments entre la policia i els camperols, acabà amb la detenció de 207 persones, de les quals, 47 dones sofriren tortures entre d'altres formes de maltractament. 26 d'aquestes dones presentaren queixes per actes de violència sexual davant la Comissió Nacional de Drets Humans, durant el seu trasllat a la presó per part del policies estatals.
Malgrat l'evidència mèdica i de diversos testimonis, els tribunals han exonerat a la major part dels implicats d'aquests esdeveniments, i sols han estat processats per delictes menors 6 policies dels 21 acusats. Aquest fet que no reflexa la gravetat dels actes ni el nombre real d'oficials involucrats directament o per negligència;la impunitat d'aquests greus casos de tortura és un atac directe als drets humans i exemple del compromís insuficient per part d'aquest govern -com d'altres a tot el món d´acabar amb la violència vers les dones.
Des del col.lectiu HIPÀTIA, ens solidaritzem amb totes aquestes dones i els oferim el nostre particular homenatge, i d'alguna manera,un petit reconeixement i el dret de reparació que no han rebut per part del govern mexicà.
Endavant companyes, sense les dones no hi ha revolució!

AMENABAR FARÀ UNA LA PELI SOBRE HIPÀTIA

2008-05-08T02:54:00.001-07:00

Els assassins de dones són conscients del que fan i actuen amb premeditació

2008-05-07T00:17:00.000-07:00

No són bojos, drogoaddictes ni alcohòlics. Els homes que maten les seves parelles o exparellles actuen amb premeditació, són plenament conscients del que fan i extremadament violents. Així ho conclou un estudi del Consell General del Poder Judicial, que ha determinat que les drogues i les alteracions psicològiques només estaven vinculades a un 3,4% i un 5,4% dels casos. Les dades surten de l'anàlisi de 147 sentències dictades entre el 2001 i el 2005.

L'estudi ha arribat a la conclusió que el perfil més comú dels maltractadors és el d'un home extremadament violent, d'entre 30 i 45 anys, que actua premeditadament i de nit, especialment entre les 9 del vespre i les 2 de la matinada, franja en la qual tenen lloc el 35% dels homicidis.

Del total de casos estudiats, només en el 5,51% l'agressor era una dona. I només en un cas l'acusat va quedar absolt. Per nacionalitats, set de cada deu homicides eren espanyols i un 26,9% estrangers, pràcticament la mateixa proporció que entre les víctimes.

En 55 dels 147 crims, l'agressor va matar la víctima fent servir les mans, estrangulant-la, tirant-la al buit o amb l'ajuda d'objectes contundents. En els casos en què es va fer servir una arma blanca, es va detectar acarnissament perquè la mitjana va ser de 16 punyalades, fet que revela la brutalitat amb què actuen els implicats.

SENSE COMENTARIS

2008-05-01T10:30:00.001-07:00

2008-04-24T04:21:00.000-07:00

Més de 30 associacions de dones protesten contra l'informe del CES sobre violència de gènere.

El document, publicat al març, afirma que les dones "preferixen mantindre's com a víctimes.

Trobaràs aqquest document a:

http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200804/21/sociedad/20080421elpepusoc_2_Pes_PDF.pdf

2008-04-23T11:11:00.001-07:00

MINISTERIS, IGUALTAT I LA CAVERNA.

Des de tots els col·lectius de dones independentment del signe polític i particularment des del nou Col·lectiu Hipàtia, format per dones amb l’ideari republicà i d'esquerres, ens congratulem pels nomenaments fets pel president Rodríguez Zapatero en matèria d’assignació de noves carteres ministerials per a la nova legislatura, en què la figura femenina té un paper rellevant. Tanmateix, no per aquest “esdeveniment” podem deixar de preguntar-nos per què sectors intel·lectuals i mediàtics d’aquesta societat segueixen censurant, insultant i demonitzant el paper de la dona a qualsevol àmbit públic i/o privat.
Amb la llei de paritat hem aconseguit estar presents als consells de les grans empreses, a les llistes electorals, que ens valoren en la mesura que ens mereixem després de tants anys d’oblit i menyspreu. Amb tot i això, no deixem d’omplir fulls de periòdics, espais radiofònics i televisius, on l’agitació per part de cert sector periodístic dretà anima aquesta campanya retrògrada vers les dones que ocupen llocs fins al moment destinats per a lluïment i glòria exclusiva dels homes.
La “lideresa” Esperanza Aguirre es suma al galliner mediàtic criticant la nova creació del ministeri per la igualtat: no suporta que aquesta societat del segle XXI avance a poc a poc en matèria de igualtat, desprenent així un tuf masclista impropi d’una dona de la classe política, però apropiadíssim per a les idees ultradretanes que ella defensa sense cap complex, igual que el seu homòleg italià, cara de figura de cera pel bòtox, Silvio Berlusconi.
Difícil tasca tenim les dones en aquest país de mentalitat de caverna on, a més de dubtar de la nostra capacitat de treball, de lideratge, es censura l’edat per desenvolupar accions de gran responsabilitat. ¿No és aquesta una campanya promoguda perquè hi ha hòmens que es senten amenaçats davant la vàlua de certes dones que els posaria en ridícul? ¿o és que tenen por de perdre els privilegis dels que fins al moment han gaudit?
La plena igualtat en aquest país és a hores d’ara quasi una utopia, que necessita del recolçament de totes les forces polítiques progressistes. No oblidem que molts avanços en matèria social i igualitaria de la passada legislatura han estat un èxit gràcies a la pressió i el recolçament de partits polítics d’esquerres, no sols del majoritari PSOE. Ara, començada la nova legislatura, el govern de Zapatero té l’obligació moral, social i política de demostrar-ho i no donar un pas enrere; s’ha d’aconseguir que les dones deixem de ser notícia sols pel fet de ser dones, que no ocupem mai més espai periodístic per ser maltractades o assasinades; que als llocs de treball ens valoren d’acord amb la nostra vàlua; que la conciliació laboral i familiar no és quede sols en paper mullat; que les dones nouvingudes gaudisquen de les mateixes oportunitats que la resta, col·lectiu aquest més vulnerable a les actituds masclistes per part de les seues parelles i de la nostra societat; que l’avortament lliure i gratuït, amb una llei de terminis, siga ja una realitat i deixe de ser motiu de persecució...
Esperem que les ministres escollides per ZP per als propers quatre anys facen un treball digne i,donat el cas, aproven a la cambra alta lleis que milloren el benestar de les dones. Però també esperem que no caiguen aquestes lleis en l’oblit i no entren al joc de les lluites entre les administracions centrals i autonòmiques en tema de transferències per a desenvolupar en tot el seu abast.

2008-04-10T11:53:00.000-07:00

Hipàtia va nàixer a Alexandria a mitjan de segle IV dC. El seu pare Teó d'Alexandria era un cèlebre matemàtic i astrònom que feia classes en la Biblioteca del Serapeu, successora de la llegendària Gran Biblioteca alexandrina incendiada l'any 48 aC. Hipàtia era una dona oberta a tot el Saber, que es va educar en un ambient acadèmic i culte en què Teó li va transmetre el seu coneixement sobre les matemàtiques i l'astronomia, a més de la passió per la recerca del desconegut. També es va interessar per la història de les diferents religions contemporànies així com per l’oratoria, el pensament dels filòsofs i sobre els principis de l'ensenyament, a més de la mecànica i la pràctica de la tecnologia. Va viatjar a Atenes i a Roma sempre amb el mateix afany d'aprendre i d'ensenyar i la seua casa es va convertir en un lloc d'ensenyament on acudien estudiants de totes parts del món conegut, atrets per la seua fama.
Tanmateix, Hipàtia va viure en temps durs per als filòsofs i científics davant de l’avanç de la religió cristiana; de fet, els filòsofs neoplatónics com ella prompte es van veure perseguits. Però el cas d’Hipàtia era més específic per la seua condició femenina i perquè la consideraven no una científica sinó una bruixota perillosa a la qual calia eliminar.
Així mateix l'any 412, el patriarca cristià Ciril d'Alexandria, des de l’ortodòxia de la seua Església, no tolerava cap classe de paganisme ni d'heretgia. Erigit en enemic acèrrim d'aquesta dona a la qual temia i admirava alhora, va crear un clima d'odi i fanatisme contra ella fins arribar a acusar-la de bruixota pagana. Finalment, l'any 415 va ser assassinada de la manera més cruel per un grup de monjos de l'església de Sant Ciril de Jerusalem: una turba de cristians fanàtics i violents la van agafar, la van violar i la van arrossegar per tota la ciutat fins a arribar a un temple anomenat Cesareu; allí van continuar amb la tortura escorxant-la amb petxines esmolades o trossos de teules; després d’esquarterar el seu cos, el van cremar. A Ciril el van fer sant.
Orestes, el prefecte romà amic i alumne d' Hipàtia, va informar dels fets i va demanar a Roma una investigació, però per «falta de testimonis» es va anar retardant. Alguns consideren que la seua mort va marcar la fi de l'època hel·lenística i, conseqüentment, de l'ensenyament del pensament de Plató no només a Alexandria sinó en la resta de l'Imperi. La mort d’aquesta valenta defensora de la ciència davant la religió simbolitza l’entrada en l'obscurantisme, la fi de l’interés per la ciència i la investigació fins a la Il·lustració.

2008-04-09T10:55:00.000-07:00

Som un col·lectiu de dones que vol difondre el missatge republicà i d’esquerres, de justícia social, els drets de les persones i dels pobles, la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la tolerància i la formació cívica.

- Denunciem les estructures injustes de la societat: la desigualtat entre homes i dones, les diferències socials, la marginació i els desequilibris econòmics.
- Reinvindiquem la igualtat d’oportunitats en camps com ara l’accés al treball, a la cultura i a la informació.
- Posem de manifest el dret del lliure ús del propi cos: avortament lliure amb suport psicològic i mèdic gratuïts així com el dret a l’eutanàsia.
- Recolzem una maternitat sense discriminacions i reinvindiquem una protecció especial per als infants, els primers a rebre atenció i educació.
- Demanem per als joves una educació gratuïta i de qualitat, el dret a la incorporació laboral i l’accés a l’habitatge.
- Volem normalitzar la incorporació dels discapacitats a la societat: facilitar l’accés al treball i l’eliminació de barreres físiques i psícològiques.
- Treballem pel dret a expressar lliurement la pròpia sexualitat i reclamem la igualtat entre tot tipus de parelles.
- Cal exigir la igualtat de drets en tots el aspectes per a les persones nouvingudes.
- Considerem que cap persona ha d’exercir violència vers una altra però ens preocupa especialmemt la violència masclista.
Promourem una societat sostenible que faça un ús més eficient i racional dels recursos naturals.